Federica Montseny

“A Espanya, la República fou, des del primer moment una República de tendències socialistes. Els que portaren la idea eren homes oberts al món. Eren un Pi i Maragall, un Sixt Cambra, un Figueras, un Joarizti, un Salmerón, tots ells homes de cultura, d’idees universals, que havien viscut proscrits en l’estranger, i que portaven a Espanya, junt amb les de la República, les idees de Proudhon, de Bakunin, de Karl Marx.” 
Federica Montseny

“En 1937, aquesta mateixa Federica tornava els ulls cap a la revolució Francesa i, especialment, cap a la Comuna parisenca de 1871 per a assenyalar que en la genealogia de la voluntat descentralitzadora manifestada per la revolució espanyola de 1936 estaven tant la Comuna, una revolució “comunalista” i “no comunista”, com les idees “federalistes” que segons resa aquest text de Federica “respecten la llibertat humana, que l’enllacen i la vinculen resumint-les en aquesta frase gairebé definitiva de Pi i Margall: “La llibertat d’un, acaba on comenca la llibertat d’un altre”

L1-L1